I ara què...? Tinc imatges, somnis, records... però el temps no és agraït per les activitats a muntanya. Quan el termómetre s'enfila per sobre dels trenta graus, i els núvols juguen amb les copes dels arbres, jo, estirat al terra,
a sobre l'herba florida, amb la mirada al cel... Respiro els blaus, escolto els ocells, i l'aigua juganera dels rius, i el vent que em xiuxiueja a l'oïda secrets... Secrets d'una altra vall i que els ha dut fins a mi per sobre dels cims encara emblanquinats... Escolto, respiro, observo, sento plenament que aquell paisatge és màgic.
S'ha traslladat fins avui, inalterable en el pas dels anys, de milers d'anys, de milions d'anys. La muntanya, el riu, el llac, la vegetació... tot hi era abans que nosaltres, i és per aquest motiu que en trepitjar aquells paratges puc somniar i viatjar en el temps. De nit, observant els estels, hi adivino un altre present, llunyà per a nosaltres, inaccesible. Qui sap com de diferents deuen de ser totes les evolucions repartides en tant d'espai per descobrir...
Fantàstics paisatges... Nous colors...? Una altra llum...? Una altra dimensió...? Valoro el que tinc, la sort de poder ser, de poder moure'm, de la parella, de l'amistat, de la família, de caminar, de córrer si cal. Valoro la salut. Valoro on som i m'agrada compartir i fer participar als altres en tot allò que m'agrada. Valoro que en altres països el dia a dia és una lluita per sobreviure.
No per viure ni per viure millor. Sobreviure. Valoro el que he conegut fins ra i els qui m'han acompanyat en aquest camí. Tot el que he après i el que m'han ajudat a aprendre. Valoro el temps de poder escriure i llegir... I agraeixo de poder tornar a trepitjar els verds... ja quada menys per tornar a l'estiu, ja queda menys...
